Activitat a PODEM-Arxiduc, 28-04-2015
Donat que el temps per una activitat com aquesta sol quedar curt, a continuació teniu a la vostra disposició les línies generals de l'activitat i els enllaços a tots els materials a que se fa referència, de manera que cada un pugui aprofundir als aspectes que ell vulgui.L'adreça d'aquesta pàgina web és la següent:
1a part: Causes de la situació econòmica
2a part: Destrucció imparable de llocs de treball i solucions
3a part: Les tres propostes contra la desigualtat (i la pobresa)
4a part: Entendre la RB i la seva financiació
5a part: El debat a sobre la Renda Bàsica
Conclusions
1a part: Causes de la situació econòmica
Hem donat la culpa de la situació actual als préstecs-ninja i a la bombolla immobiliària de la primera dècada d'aquest segle, però aquests són sols els desencadenants, ja que la crisi era inevitable per altres raons més profundes. En citarem uns quants:1) Automatització de la producció des dels anys '70
Després de la Segona Guerra Mundial occident estava molt enfonsat, i era casi impossible no anar a millor, però al Estats Units gaire bé no hi va arribar cap bomba, amb la qual cosa partian amb avantatge a la carrera tecnològica. Feren importants inversions en carreteres i infrastructures, i aconseguiren una posició envejable. A aquella època els rics pagaven més d'un 80% d'impostos i l'estat tenia un poder econòmic important. A Europa anàvem molt per darrera, però seguíem el mateix camí.
Per altra banda als anys '70 apareixen al mercat els productes de Japó, Corea, Hong-Kong, Taiwan, etc, que imitaven els productes americans amb preus molt baixos. A occident inverteixen molt per modernitzar les fàbriques, per fer productes millors, més ben acabats... I la publicitat fomenta les modes, les marques, crea noves necessitats i acaba fomentant la obsolescència ràpida (programada?) i el consum creixent, més enllà de les necessitats (consumisme).
2) Sous estancats des dels anys '70
Aquest mon més internacionalitzat se fa més competitiu i les empreses volen recuperar els diners invertits en automatització, de manera que aquests progressos deixen de repercutir en els salaris dels treballadors i els sous s'estanquen.
Amb l'arribada dels primers microprocessadors se varen començar a expandir els petits ordinadors i a automatitzar molts processos de producció. Va ser una gran revolució tecnològica, i a pesar de que l'automatització destruïa molts de llocs de treball, les noves tecnologies obrian nous mercats i generaven nous llocs de treball, però les empreses deixaren de compartir els beneficis amb els treballadors, entrant a una escala de competitivitat (reducció de preus) internacional molt forta.
A pesar de tot els ciutadans varen augmentar el seu ritme de consum gràcies a l'abaratiment dels productes i a fer més hores de feina remunerada (hores extres, incorporació de la dona al mercat laboral, etc).
Al següent gràfic podeu veure com la productivitat va seguir creixent, però els sous se varen estancar i han seguit això des de llavors.
Veieu el vídeo titulat "Desigualtat per a tots"
Estancament dels sous, no de la productivitat (Robert Reich)
3) Liberalització de l'economia i les finances des dels '80
Durant els anys '70 hi va haver molts enfrontaments econòmics, el més important dels quals va ser la pujada del preu del petroli (x4) per part dels països productors organitzats a la OPEP.
Amb l'arribada dels '80 els poders econòmics varen agafar la paella pel mànec i començaren a lluitar activament pels seus drets. Ronald Reagan a USA i Margareth Thatcher a UK impulsaren polítiques molt agressives contra les organitzacions dels treballadors, reduccions dràstiques de les despeses i serveis de l'estat (a USA varen augmentar sols les despeses militars), reduccions d'impostos a les empreses i als rics (a USA passaren del 70% al 28% nominals) i liberalització dels mercats financers.
Evolució de l'index de GINI (desigualtat)
El PIB va augmentar considerablement i va crear molts llocs de treball, però la pobresa no va disminuir, ja que els més pobres se varen veure molt perjudicats.
¡Comença el creixement de la desigualtat!
Reducció dels impostos (Reagan als '80)
4) Deslocalització de la producció des dels anys '80 ?
A poc a poc la majoria de grans empreses (a Espanya les més importants: automòbil, tèxtil, calçat, pell...) desplacen gran part de la producció a dels serveis a altres països amb mà d'obra més barata, normativa laboral més flexible (menys seguretat, jornades més llargues, menys carrega social...) i menys restriccions ambientals (contaminació d'aigües, aire, terres...).
Als anys '90 aquest desplaçament va ser massiu, de gaire bé tots les grans empreses occidentals.
Amb això s'aconsegueix reduir costos i abaratir els productes. Com a consumidors ho rebérem bé, i amb els mateixos sous podíem dur una vida millor.
Però hi ha sectors que pateixen molt, ja que no se poden desplaçar (agricultura, ramaderia, pesca...) i tenen que competir amb productes del tercer mon. Els estats mantenen una gran ambigüitat entre polítiques proteccionistes i reorganitzacions internes de la producció per evitar la competència interna (durant els '2000 Europa fomenta l'especialització dels seus membres).
5) Globalització dels mercats i dels diners
L'objectiu de tot l'anterior és clarament continuar augmentant la productivitat i els beneficis dels inversors. La llibertat de moviments dels capitals i les empreses (globalització) és sols la darrera passa.
Les dretes creuen (sincerament?), o al menys defensen, que augmentant els beneficis de les empreses i els inversors creixerà tota (?) l'economia i ens beneficiarem tots, però aquests gràfics demostren el contrari.
La desigualtat creixent (Saez i Piketty, reproducció de Robert Reich)
L'alliberament de les restriccions financeres ha permès als rics reproduir les condicions de Gran Crisi Econòmica que ja coneixíem de l'any 1929. Està clar que els grans beneficis dels rics (un 1% acumula un 23% del PIB) no poden créixer indefinidament sense fer mal a l'estructura productiva i a la societat. Per això se varen crear les limitacions als anys '30, i per això ara està clar que no s'havien d'haver liberalitzat. ¡Però no hi estem posant remei!
6) Mercantilització de la política
Els rics tenen tants diners que, casi en que no volguessin (?), tindrien una forta influència a sobre els poders polítics. La gran desigualtat afavoreix aquestes situacions, a on els principis ètics desapareixen baix el propi pes dels mercats.
Influència a sobre la política USA (Robert Reich)
Hauríem de recuperar l'esperit de igualtat de la Constitució (Art.1) i de la Declaració dels Drets Humans (art.1), prenent consciència de que els propietaris i els responsables en darrer terme del país i del planeta som els ciutadans (els que paguem els plats romputs si els banquers se'n van sense pagar!), i no podem consentir tanta desigualtat.
Ningú hauria de ser tan ric com per poder comprar les voluntats dels altres, ni ningú tan pobre com per necessitar vendre-se. Haurem de proposar solucions.
2a part: Destrucció imparable de llocs de treball
Hem vist com les empreses cerquen augmentar la productivitat i disminuir els costos. L'automatització és una de les sortides quan els salaris ja no poden baixar molt més.
El debat ètic és conseqüència d'aquests fets, i serveix per valorar les tres propostes posteriors.
Destrucció imparable de llocs de treball
La desigualtat a occident, a Espanya, està directament relacionada amb la destrucció de llocs de treball, amb la reducció dels serveis socials i amb la reducció dels salaris.De tots aquests problemes ens volem fitxar ara amb un, en l'automatització dels llocs de treball, ja que un estudi de la Universitat d'Oxford del 2013, pronostica la desaparició de un 47% dels llocs de treball a USA en uns pocs decennis per el simple procés de la automatització de les feines. Podeu trobar un comentari extens en castellà al diari digital "El Confidencial".
Si la destrucció de llocs de treball continua tal com preveu aquest article, la RB serà una necessitat absoluta, ja que en cas contrari ens morirem de fam i els que passen fam estan disposats a tot. De fet els subsidis són en gran part una "concessió" que te per objecte evitar la violència i els riscos de desestabilització social associats a la fam i la pobresa extrema.
7) Si continua així, volem RB o subsidis condicionats?
8) Quina és la finalitat de l'automatització de la producció?
Quan a finals del segle XX ('70) va començar l'automatització (amb robots industrials), se parlava de que les noves tecnologies alliberarien a l'home del treball, i ho estem aconseguint, però sembla que sols se'n beneficien les grans empreses. Volem fer més rics als rics o automatitzam per viure tots més tranquils?
El problema ètic de la desigualtat (i la pobresa)
Els gurús econòmics d'occident (les multinacionals, els bancs, moltes universitats i la majoria dels polítics) ens presenten una vista molt parcial del problema, amb quatre dades macroeconòmiques (PIB, dèficit, inflació...) i la pretensió (no s'ho creuen ni ells) de que el creixement beneficiarà a tothom.
Però la realitat és que, si seguim com ara, el planeta acabarà sent propietat de uns pocs centenars de persones i els altres estarem fora de joc, sense treball, sense casa, sense drets, sense poder adquisitiu...El següent gràfic (de OXFAM) veiem una mostra de com evoluciona la desigualtat en pocs anys,
El següent gràfic (de OXFAM) veiem una mostra de com evoluciona la desigualtat en pocs anys,
9) els rics són més rics i els pobres més pobres,
Tant la Declaració de DH com la Constitució reconeixen com a drets fonamentals (Art.25 /Art.41) el dret a la vivenda, a l'aliment, a la salut, a l'educació, a l'atur, a la jubilació, etc. I a una societat a on la quantitat de llocs de treball va disminuint,
10) com se poden garantir aquests drets?
La realitat és que si no fem un canvi molt dràstic, ells seguiran enriquint-se, i seguirà augmentant la desigualtat i la pobresa, i molt més greu, no podrem resoldre cap dels altres problemes importants que tenim (com el canvi climàtic).
Si ells no volen compartir els beneficis de la superproducció (produïm el suficient per una vida digna per tothom) amb la resta de la població, ho haurem d'exigir amb cops de força com la RB o similars.
Ells poden defensar que els diners són seus i que el dret d'acumular-ne més el te tothom, però la realitat objectiva és que la humanitat és un cos únic, una espècie en perill d'extinció (especialment per el canvi climàtic), i la desigualtat bloqueja totes les possibles solucions.
11) de qui és el planeta, dels rics o de tots?
Si és de tots, tenim dret a cobrar-li a aquells que l'exploten, tenim dret a multar a aquells que en fan un mal us i el contaminen i destrossen. De fet se suposa que és el que fan els governs en el nostre nom.
12) Els ciutadans tenen dret a exigir una Renda Bàsica
El simple fet de ser copropietaris d'un territori (sigui el planeta, Espanya o Mallorca) ens dona dret a rebre una compensació, una renda per cedir els drets d'us als grans propietaris i les grans indústries que els gaudeixen.
No és un somni ni una exageració. Hi ha llocs a on ja s'aplica.
Si la riquesa d'un país és únicament el petroli, ¿deixarem que s'enriqueixin els quatre propietaris dels pous? Hi ha països que ho fan, però n'hi ha d'altres que reparteixen un "sou" (una renda) a tots els ciutadans (Dubai, Alaska...).
Si la riquesa és tan concentrada sembla raonable fer-la repercutir a la població, però què fem si està més dispersa, com la bellesa d'una illa com Mallorca? o els recursos miners a Xile?
3a part: Les tres propostes contra la desigualtat
El treball garantit parteix de la idea de que hi ha molts treballs que ja se fan, però no se cobren (domèstics, atenció a malalts, ...) i molts d'altres que s'haurien de fer, però no són rentables i les empreses no els assumeixen (neteja de boscos, reciclatge...) a més del treball voluntari dintre de moltes ONGs.
La major dificultat per implantar una mesura així és la falta de col·laboració privada, ja que aquests treballs no són rentables, i la dificultat per organitzar-ho des de l'administració, sense trepitjar drets privats o fer competència deslleial.
A pesar de que en conjunt aquest treball hauria de donar beneficis, el més probable és que posar-ho en marxa costi molts diners i molt de temps. Possiblement el temps sigui el taló d'Aquiles del projecte, ja que els que passen necessitat no poden esperar 15 o 20 anys, ja que han de menjar i atendre necessitats bàsiques cada dia. Una mesura tan extensa temporalment topa també amb la limitació de 4 anys dels mandats de govern. Si se produeix alternança d'altres partits pot ser que desfacin el que haguem fet, impossibilitant la realització pràctica d'aquesta mesura.
Els subsidis dirigits als aturats són actualment una maranya molt complicada, a on ni els especialistes s'aclaren a l'hora de entendre i valorar els projectes.
Na Ana Arriba (Univ.Alcala H) va fer una conferència a la UIB la setmana passada a sobre aquest tema i va deixar clar que moltes ajudes semblan dissenyades amb la intenció d'excloure a casi tothom, de manera que és una xarxa de protecció amb forats massa grans, per on s'abandona a la immensa majoria. De fet va dir que el "Prepara" sols el reben 43 persones al mes.
Actualment un dels majors defectes del sistema és que mai dona una ajuda suficient per dur una vida digna, i si ho juntam amb que són excloents entre sí, resulta que te obliguen a dir mentides, treballar en negre, etc.
Les Rendes Mínimes de Inserció (RMI) són realment subsidis, però van lligats a una exigència de preparació i cerca activa de treball per part dels perceptors.
La Renda Bàsica és una aportació econòmica directa a tots els ciutadans/ciutadanes de una comunitat o país, independentment de la situació d'aquella persona (treball, situació econòmica, edat, dependència, estat civil, convivència, ...).
La motivació, la justificació i la finalitat de les propostes de RB que s'estan fent actualment són totes molt similars, atacar el problema de la desigualtat que està generant aquesta crisis econòmica (?). Però hi ha diferències molt grans respecte a com s'ha d'aplicar, de manera que alguns models són factibles, altres clarament impossibles d'aplicar en un temps raonable, i altres que tenen conseqüències pitjors (per exemple un excés de control a sobre els ciutadans) que el problema que volen resoldre.
Aquesta proposta se pot dur a la pràctica a través d'una reforma dels impostos (IRPF) i de les tres propostes més serioses que se discuteixen a l'actualitat (Renda Bàsica, Subsidis i Treball Garantit) creiem que és la més eficaç, motiu per el qual defensam la RB.
Però això no és suficient, ja que és imprescindible la participació de tota la població. La opinió pública és l'única força que se pot enfrontar als poders econòmics.
I tampoc hem d'oblidar que el debat no és sols intel·lectual, no basta tenir la raó. Per una banda hi ha grans interessos en joc, i per l'altra els ciutadans tenim algunes grans debilitats, com el consumisme, la insolidaritat i la falta d'organització (dispersió de les esquerres).
4a part: entendre la RB i la seva financiació
L'estudi més detallat i seriós a sobre la financiació és el de Daniel Raventós. De moment sols s'ha publicat un resum del seu estudi, a on se poden trobar molt detalls de com s'ha fet i de com se reparteixen les càrregues entre la població.La pregunta fonamental: Com se paga o qui paga la Renda Bàsica?
Evidentment els més rics, o al menys aquesta és la proposta de la Xarxa Renda Bàsica.El document definitiu encara no s'ha publicat, però per fer-nos una idea la situació se resumeix al gràfic següent:
Encara que el millor resum són les taules següents (de Daniel Raventós):
Hem afegit, a títol d'exemple, els càlculs aproximats del canvis que la RB produeixen a sobre l'IRPF de alguns sous concrets. No són càlculs confiables, Tan sols tenen una finalitat "didàctica", de poder entendre el procés de càlcul del nou IRPF amb Renda Bàsica.
Donat un salari, per exemple 2000 €, descomptem les aportacions a la Seguretat Social i altres cotitzacions que no tributen, obtenim uns 1850 € que tributen uns impostos de uns 296 €.
Tot això deixa un sou net de uns 1554 € al mes.
5a part: El debat a sobre la Renda Bàsica
A) Per complicar més el debat, hi ha gent que manifesta un rebuig visceral contra el mateix concepte de RB, uns per que entenen que és una almoina i que això és una ofensa a la dignitat de la persona humana, uns altres per que no volen mantenir ganduls, etc. Una observació: si hi ha gent que fan mal us de l'atur o de les baixes laborals,13) ¿hem de retirar els drets a l'atur i a la salut pública?
14) I què és un gandul?
per exemple un que passa el dia donant coses a una pilota i sense fer res més de profit? El concepte de gandul de una època o grup social pot coincidir amb el de geni per una altra època o grup. Avui a algun d'aquests (que se considerarien ganduls fa 200 anys) els pagam sis milions d'euros cada mes.
B) Molta gent pensa que sols s'ha de pagar aquesta RB als més necessitats, però
15) La prestació condicionada la transforma en un subsidi, i ja hem vist que contenen molta
arbitrarietat i semblan pensats per que ningú hi tengui dret.
16) La més petita condicionalitat exigeix molt personal per comprovar que se compleixen
les condicions i les contreprestacions si n'hi ha. El 50% del pressupost se perd per aquí.
17) La condicionalitat i incompatibilitat exigeix un control excessiu a sobre una part important
de la ciutadania, que podrà arribar a superar el 50% de la Població Activa
C) I sovint pensen que pagar-la als més rics és absurd, però hem de tenir en compte que:
18) La RB la paguen els rics. En poden pagar una més i pagar-se-la a sí mateixos.
19) La RB està plantejada com un dret universal, similar a l'educació o la sanitat (que
també se poden considerar drets econòmics) i per això ha d'arribar a tothom.
20) Els bombers aniran per igual a un incendi dels pobres o dels rics. Per què no han de tenir
dret a aquesta seguretat econòmica mínima?
D) Plantegem la RB com un dret social més, una passa més en el desenvolupament de la democràcia i la societat del benestar. Una passa absolutament inevitable i imprescindible per fer real la igualtat que pregonen la Declaració dels Drets Humans (art.1) y la Constitució (Art.1).
E) L'ONU, preocupada per la sostenibilitat del planeta (recursos, contaminació, canvi climàtic...) ha proposat 11 categories dintre de la Ciència de la Sostenibilitat, (Programa d'Acció Global):
Les 11 categories del Programa d'Acció Global
21) El CC ens pot dur (si passem de 6ºC) a la destrucció de la vida superior de la Terra
22) I també és important per que te data de caducitat.
23) Crec que no és per casualitat que l'ONU posa la desigualtat en primer lloc, i és que
24) si no resolem el problema de la desigualtat, mai encararem el canvi climàtic.
De fet amb tanta desigualtat mai encararem seriosament cap dels problemes de la sostenibilitat, i possiblement no arribarem a temps al problema del canvi climàtic (Susan Georges 2015).
Veieu al respecte els documents publicats per OXFAM-Intermon,
Renda Bàsica i desigualtat
Un cop acceptem que la desigualtat bloqueja tots els altres drets socials, hem de cercar solucions urgentment,25) Volem solucions abans de destrossar el teixit laboral, el teixit social i la democràcia,
26) La desigualtat, fa que ens humiliem per un lloc de treball, que renunciem als drets
adquirits, a drets bàsics com la sanitat, l'educació o la seguretat laboral.
Estem reduint la democràcia a votar cada quatre anys, i podem perdre moltes de les llibertats que hi van associades (expressió, moviments...). Podeu trobar molta més informació a fonts expertes com OXFAM-Intermon, una ONG de les més prestigioses en la lluita contra la pobresa i la fam, que titula un dels seus darrers informes:
27) Informe 2014: Acabem amb la desigualtat extrema.
A la seva pàgina trobareu documents molt extensos, però dintre del principal: "Iguales", hi ha un resum de 20 pàgines molt accessible, etc.
28) O també a l'ONU o a la Unesco.
Què canviarà si implantam la Renda Bàsica? Drets reconeguts i no reconeguts
La desigualtat se sol mesurar amb l'índex de Gini. En general havia millorat, o sigui disminuït (la millor és Gini=0), des de la Segona Guerra Mundial, però va tornar empitjorar després dels governs de Reagan i Thatcher.29) La conseqüència principal és la dràstica reducció de la desigualtat, o
30) més concretament de la pobresa extrema, la pobresa infantil, la malnutrició,
31) l'exclusió (per causa de no treballar i no tenir medis de subsistència), l'exclusió infantil, etc.
32) També la reducció de la desigualtat de gènere, ja que moltes dones fan
moltes hores de feina no reconegudes com a tals i no pagades.
La RB donaria un respir a l'aclaparament de moltes d'elles (possiblement més d'un 25% de la població adulta), i especialment a las que depenen econòmicament del seu marit o a les que pateixen sous molt baixos per tenir treballs discontinus o a temps parcial, etc.
Michelle Bachelet, ONU-mujeres
Per altra banda, hi ha molts altres treballs que no estan remunerats, i de vegades ni reconeguts com treballs. Així, encara que la RB no redueix l'atur,
33) permet fer treballs no pagats (voluntariat, atenció a malalts...) o mal pagats amb
la tranquil·litat de tenir cobertes les necessitats bàsiques.
34) El treball precari, temporal o mal pagat deixaria de ser tan abatidor.
Si la RB és un dret universal, se redueix molt l'exclusió social (per causa de no treballar i no tenir medis de subsistència, molts cops afectant a menors d'edat).
35) La subsistència garantida permetria escollir un treball més satisfactori per al
treballador, negociar amb més tranquil·litat els conflictes laborals i assumir
amb més tranquil·litat els canvis de feina.
36) Els treballs desagradables i perillosos haurien de tenir compensacions suficients,
37) se reduiria el treball-esclau, aquell que se fa obligat per les penúries econòmiques.
El dret a no fer feina està reconegut per als nins i els jubilats. Però a molta gent els costa acceptar-lo per als adults en edat laboral, fins i tot quan estan malalts, o són inadaptats socials. Sembla que la majoria de la població seguiria fent feina, però
38) si algú decideix no fer feina, és tan greu?
De fet si es cert que de cada cop n'hi haurà menys, te sentit rebutjar al que no fa feina?
Haurem d'aprofundir en aquest debat, però aquí hem donat alguns arguments per la reflexió.
Per altra banda, si posam condicions similars a les que posam a les ajudes als aturats de llarga durada, i aquest col·lectiu segueix creixent,
39) Els subsidis condicionats generalitzats representaran un excés de control al ciutadà (1984)
40) Per molt que vulguem el control no garanteix que no hi haurà abusos,
41) I possiblement el control és molt més car que deixar no fer feina a qui no la vol o pot fer
Sens dubte poden aparèixer aspectes negatius, tan econòmics com socials, etc.
42) Una implantació massa ràpida pot du un augment de la inflació
43) o generar importants dificultats per cobrir llocs de feina poc atractius.
Però aplicada gradualment i recolzada per altres mesures, no sols serà molt positiva sinó que permetrà afrontar molts altres problemes que tenim amagats davall de la catifa (com ara el canvi climàtic) i que no podem aplaçar eternament.
44) Tampoc hem d'esperar que la RB resolgui tots els nostres problemes.
Necessitarem seguir lluitant contra el frau fiscal, donant assistència social a molts dependents, creant molts llocs de treball nous (i necessaris), etc.
Conclusió
- La previsible reducció de llocs de treball fa que la Renda Bàsica sigui inevitable,- Podem escollir models condicionats (subsidis, ajudes,...) o no, universals o no.
- I haurem de pressionar als polítics per tal que no ho deixin tot per al darrer moment,
quan l'economia estigui asfixiada i no pugui mantenir les nostres necessitats,
o quan els altres problemes (com el canvi climàtic) ja siguin tan grans que no hi arribem a temps.
Texts bàsics a sobre Renda Bàsica accessibles a internet
1. Llibre introductori de Daniel Raventós, molt curt, bo de llegir i molt directe:¿Qué es la Renta Básica?
2. Article-resum de l'estudi de financiació de la RB a Espanya, de Raventós i altres:
Un modelo de financiación de la RB
3. Proposta del Cercle de Renda Bàsica de Podem:
Renta Básica Ciudadana Incondicional
4. Programa Col·laboratiu de Podemos proposat a maig de 2014 (no és el de les eleccions 2015!):
Programa de Podemos (amb RB) (versió apaisada)
sense comentaris encara
Publica un comentari a l'entrada