Renda Bàsica a la UIB

Taula rodona a la UIB dia 17-04-2015

 Qui som?

Attac va néixer a França fa uns 17 anys com un moviment que proposa mesures per lluitar contra l'especulació financera (TTF o tassa Tobin) i en general contra els abusos del sistema econòmic i polític neoliberal, per al qual l'únic objectiu és “obtenir el màxim benefici financer i en els terminis més curts possibles”.

Un dels temes més candents en (contra de) els que treballam a l'actualitat és el Tractat de Lliure Comerç entre Europa, USA, Canadà, etc (TTIP /CETA /TISA), que preveu donar a les empreses multinacionals molta més llibertat de moviments, deixant als països absolutament indefensos en cas de conflictes de interessos.

El dissabte 18 de abril és el dia internacional contra el TTIP, i hi haurà manifestacions a tot el mon.

Què és la Renda Bàsica

El concepte de Renda Bàsica (RB) que utilitzarem aquí és el de una aportació econòmica directa a tots els ciutadans/ciutadanes de una comunitat o país, independentment de la situació d'aquella persona (treball, situació econòmica, edat, dependència, estat civil, convivència, ...).
La motivació, la justificació i la finalitat de les propostes de RB que s'estan fent actualment són totes molt similars, atacar el problema de la desigualtat que està generant aquesta crisis econòmica (?). Però hi ha diferències molt grans respecte a com s'ha d'aplicar, de manera que alguns models són factibles, altres clarament impossibles d'aplicar en un temps raonable, i altres que tenen conseqüències pitjors (per exemple un excés de control a sobre els ciutadans) que el problema que volen resoldre.

Per complicar més el debat, hi ha gent que manifesta un rebuig visceral contra el mateix concepte de RB, uns per que entenen que és una almoina i que això és una ofensa a la dignitat de la persona humana, uns altres per que no volen mantenir ganduls, etc.
Una observació: si hi ha gent que fan mal us de l'atur o de les baixes laborals,
        1) ¿hem de retirar els drets a l'atur i a la salut pública?
        2) I què és un gandul?
per exemple un que passa el dia donant coses a una pilota i sense fer res més de profit? El concepte de gandul de una època o grup social pot coincidir amb el de geni per una altra època o grup. Avui a algun d'aquests (que se considerarien ganduls fa 200 anys) els pagam sis milions d'euros cada mes.

Què no és la Renda Bàsica, espoli dels drets socials bàsics

La RB no és un subsidi o una ajuda. Tampoc és una almoina ni un acte de caritat o de solidaritat amb els necessitats.
És una necessitat social, una passa més en el desenvolupament de la democràcia i la societat del benestar. Una passa absolutament inevitable i imprescindible per fer real la igualtat que pregonen la Declaració dels Drets Humans (art.1) y la Constitució (Art.1).
 

Tal com evoluciona la societat occidental, el planeta acabarà sent propietat de uns pocs centenars de persones i els altres estarem fora de joc, sense treball, sense casa, sense drets, sense poder adquisitiu...

És correcte això? Acceptarem que ens robin el nostre planeta? Deixarem als nostres fills sense medis de subsistència? És raonable que se passi tanta fam (també aquí a Europa) quan la producció mundial basta per una vida digna per a tots?
El següent gràfic (de OXFAM) veiem una mostra de com evoluciona la desigualtat en pocs anys,

        3) els rics són més rics i els pobres més pobres,

Tant la Declaració de DH com la Constitució reconeixen com a drets fonamentals (Art.25 /Art.41) el dret a la vivenda, a l'aliment, a la salut, a l'educació, a l'atur, a la jubilació, etc. I a una societat a on la quantitat de llocs de treball va disminuint,
        4) com se poden garantir aquests drets?
Molts d'aquests drets són econòmics, com la jubilació o l'atur. Són drets arbitraris o realment drets humans bàsics?
        5) són drets adquirits per haver cotitzat o són ajudes solidàries?
Crec que no arribaríem mai a un acord, però la immensa majoria estarem d'acord en que són drets de tots els ciutadans i ciutadanes.

Un estudi de la Universitat d'Oxford del 2013, pronostica la desaparició de un 47% dels llocs de treball a USA per el simple procés de la automatització de les feines. Podeu trobar un comentari extens en castellà al diari digital "El Confidencial".
Així si la destrucció de llocs de treball continua tal com preveu aquest article, la RB serà una necessitat absoluta, ja que en cas contrari ens morirem de fam i els que passen fam estan disposats a tot. De fet els subsidis són en gran part una "concessió" que te per objecte evitar la violència i els riscos de desestabilització social associats a la fam i la pobresa extrema.
Seria molt important que cada un de nosaltres se planteges preguntes com:
        6) Si continua així, volem RB o subsidis condicionats?
        7) Quina és la finalitat de l'automatització de la producció?
Quan a finals del segle XX ('70) va començar l'automatització (amb robots industrials), se parlava de que les noves tecnologies alliberarien a l'home del treball, i ho estem aconseguint, però sembla que sols se'n beneficien les empreses. Volem fer més rics als rics o automatitzam per viure tots més tranquils?

Renda Bàsica i Sostenibilitat

El concepte de Sostenibilitat se pot reduir a una simple pregunta:
        8) Deixarem als nostres fills i nets un mon millor que el que rebérem dels nostres pares?
De moment la resposta és clarament NO!!
Els deixarem un mon sense recursos naturals, amb moltes matèries primeres exhaurides, amb moltes fonts d'aigua exhaurides o contaminades, amb molts més residus dels que la natura pot absorbir (petjada ecològica), amb un canvi climàtic disparat que ells ja no podran aturar... i si deixam que tot segueixi el camí que hem pres aquests darrers anys a Europa (ens pressionen per baixar més els sous, per el TTIP...),
        9) sense diners, ni casa, ni feina, ni educació, ni jubilació, ni sanitat... ni democràcia?
però això ja no importarà gaire, ja que sense drets la democràcia és sols una aparença, una disfressa, una mentida.

Veient aquests disbarats sorgeix molt clara una pregunta ineludible:
        11) de qui és el planeta, dels rics o de tots?
Si és de tots, tenim dret a cobrar-li a aquells que l'exploten, tenim dret a multar a aquells que en fan un mal us i el contaminen i destrossen. De fet se suposa que és el que fan els governs en el nostre nom.
        12) Els ciutadans tenen dret a exigir una Renda Bàsica
El simple fet de ser copropietaris d'un territori (sigui el planeta, Espanya o Mallorca) ens dona dret a rebre una compensació, una renda per cedir els drets d'us als grans propietaris i les grans indústries que els gaudeixen.
No és un somni ni una exageració. Hi ha llocs a on ja s'aplica.
Si la riquesa d'un país és únicament el petroli, ¿deixarem que s'enriqueixin els quatre propietaris dels pous? Hi ha països que ho fan, però n'hi ha d'altres que reparteixen un "sou" (una renda) a tots els ciutadans (Dubai, Alaska...).
Si la riquesa és tan concentrada sembla raonable fer-la repercutir a la població, però ¿què fem si està més dispersa, com la bellesa d'una illa com Mallorca? o els recursos miners a Xile?
Només a títol il·lustratiu, resulta interessant revisar les 11 categories que considera la ONU dintre de la Ciència de la Sostenibilitat, traduïda en un Programa d'Acció Global (PAG) fa uns pocs mesos:

Les 11 categories del Programa d'Acció Global

La més important és l'energia, ja que és la causant del canvi climàtic (CC), que ens pot dur (si passem de 6ºC) a la destrucció de casi tota la vida superior de la Terra, inclosa la vida humana.
        14) El CC ens pot dur (si passem de 6ºC) a la destrucció de la vida superior de la Terra
        15) I també és important per que te data de caducitat.
El Pànell d'Experts del Canvi Climàtic du des de 1988 avisant de la urgència de prendre mesures correctores, però sempre ha estat difícil posar d'acord als governs de tants països. Però des de que s'han sotmès tan cegament als poders econòmics, sembla que algú ja ha decidit per nosaltres
        16) sembla que (des de la crisi) ja hem abandonat, que ja no és un problema important.
        17) Crec que no és per casualitat que l'ONU posa la desigualtat en primer lloc, i és que
        18) si no resolem el problema de la desigualtat, mai encararem el canvi climàtic.
De fet amb tanta desigualtat mai encararem seriosament els altres problemes de la sostenibilitat, i possiblement no arribarem a temps al problema del canvi climàtic (Susan Georges 2015).

Renda Bàsica i desigualtat

Un cop acceptem que la desigualtat bloqueja tots els altres drets socials, hem de cercar solucions urgentment,
        19) Volem solucions abans de destrossar el teixit laboral, el teixit social i la democràcia,
ja que la crisi, o més bé la desigualtat, fa que ens humiliem per un lloc de treball, que renunciem als drets adquirits al llarg del segle passat, que renunciem a drets bàsics com la sanitat, l'educació o la seguretat laboral. Reduïm la democràcia a votar cada quatre anys, i podem perdre moltes de les llibertats que hi van associades (expressió, moviments...).
Podeu trobar molta més informació a fonts expertes com OXFAM-Intermon, una ONG de les més prestigioses en la lluita contra la pobresa i la fam, que titula un dels seus darrers informes:
        20) Informe 2014: Acabem amb la desigualtat extrema.
A la seva pàgina trobareu documents molt extensos, però dintre del principal: "Iguales", hi ha un resum de 20 pàgines molt accessible, etc.
        21) O també a l'ONU o a la Unesco.

Qui paga la Renda Bàsica?

Evidentment els més rics, o al menys aquesta és la proposta d'Attac i de la Xarxa Renda Bàsica.
L'estudi més detallat i seriós a sobre la financiació és el de Daniel Raventos:

A on se poden trobar molt detalls de com s'ha fet l'estudi i de com se reparteixen les càrregues entre la població. Crec que encara no s'ha publicat el document definitiu, però per fer-nos una idea la situació se resumeix al gràfic següent:

Distribució de salaris abans i després de la aplicació de la RB

O millor a les taules següents:

Què canviarà si implantam la Renda Bàsica? Drets reconeguts i no reconeguts

        22) La conseqüència principal és la dràstica reducció de la desigualtat, o
        23) més concretament de la pobresa extrema, la pobresa infantil, la malnutrició,
        24) l'exclusió (per causa de no treballar i no tenir medis de subsistència), l'exclusió infantil, etc.
        25) També la reducció de la desigualtat de gènere, ja que moltes dones fan
               moltes hores de feina no reconegudes com a tals i no pagades.
La RB donaria un respir a l'aclaparament de moltes d'elles (possiblement més d'un 25% de la població adulta), i especialment a las que depenen econòmicament del seu marit o a les que pateixen sous molt baixos per tenir treballs discontinus o a temps parcial, etc.

Michelle Bachelet, ONU-mujeres

Per altra banda, hi ha molts altres treballs que no estan remunerats, i de vegades ni reconeguts com treballs. Així, encara que la RB no redueix l'atur,
        26) permet fer treballs no pagats (voluntariat, atenció a malalts...) o mal pagats amb
              la tranquil·litat de tenir cobertes les necessitats bàsiques.
        27) El treball precari, temporal o mal pagat deixaria de ser tan abatidor.
Si la RB és un dret universal, se redueix molt l'exclusió social (per causa de no treballar i no tenir medis de subsistència, molts cops afectant a menors d'edat).
        28) La subsistència garantida permetria escollir un treball més satisfactori per al
              treballador, negociar amb més tranquil·litat els conflictes laborals i assumir
              amb més tranquil·litat els canvis de feina.
        29) Els treballs desagradables i perillosos haurien de tenir compensacions suficients,
        30) se reduiria el treball-esclau, aquell que se fa obligat per les penúries econòmiques.

El dret a no fer feina està reconegut per als nins i els jubilats. Però a molta gent els costa acceptar-lo per als adults en edat laboral, fins i tot quan estan malalts, o són inadaptats socials. Sembla que la majoria de la població seguiria fent feina, però
        31) si algú decideix no fer feina, és tan greu?
De fet si es cert que de cada cop n'hi haurà menys, te sentit rebutjar al que no fa feina?
Haurem d'aprofundir en aquest debat, però aquí hem donat alguns arguments per la reflexió.


Per altra banda, si posam condicions similars a les que posam a les ajudes als aturats de llarga durada, i aquest col·lectiu segueix creixent,
        32) Els subsidis condicionats generalitzats representaran un excés de control al ciutadà (1984)
        33) Per molt que vulguem el control no garanteix que no hi haurà abusos,
        34) I possiblement el control és molt més car que deixar no fer feina a qui no la vol o pot fer


Sens dubte poden aparèixer aspectes negatius, tan econòmics com socials, etc.

        35) Una implantació massa ràpida pot du un augment de la inflació
        36) o generar importants dificultats per cobrir llocs de feina poc atractius.
Però aplicada gradualment i recolzada per altres mesures, no sols serà molt positiva sinó que permetrà afrontar molts altres problemes que tenim amagats davall de la catifa (com ara el canvi climàtic) i que no podem aplaçar eternament.
        36) Tampoc hem d'esperar que la RB resolgui tots els nostres problemes.

Conclusió

-  La previsible reducció de llocs de treball fa que la Renda Bàsica sigui inevitable,
-  Podem escollir models condicionats (subsidis, ajudes,...) o no, universals o no,-  Però és urgent i ens convé espavilar, parlar-ne, debatre molt, decidir el que volem
-  I pressionar als polítics per tal que no ho deixin tot per al darrer moment,
   quan l'economia estigui asfixiada i no pugui mantenir les nostres necessitats,
   o quan els altres problemes (com el canvi climàtic) ja siguin tan grans que no hi arribem a temps.

Texts bàsics a sobre Renda Bàsica accessibles a internet

1. Llibre introductori de Daniel Raventós, molt curt, bo de llegir i molt directe:
¿Qué es la Renta Básica?
2. Article-resum de l'estudi de financiació de la RB a Espanya, de Raventós i altres:
Un modelo de financiación de la RB
3. Proposta del grup de Renda Bàsica de Podem:
Renta Básica Ciudadana Incondicional