1) Automatització de la producció des dels anys '70
Després de la Segona Guerra Mundial Estats Units era el líder econòmic, però els rics pagaven més d'un 80% d'impostos i l'estat tenia un poder econòmic molt important. Era l'estat del benestar.
Per aquella època apareixen al mercat els productes de Japó, Corea, Hong-Kong, Taiwan, etc, que imitaven els productes americans amb preus molt baixos. Occident inverteix molt per modernitzar les fàbriques, per fer productes millors, més ben acabats... per poder competir amb els orientals.
A aquella època la publicitat fomenta les modes, les marques, crea noves necessitats i acaba fomentant la obsolescència i el consum creixent, més enllà de les necessitats (consumisme).
2) Sous estancats des dels anys '70
Aquest mon més internacionalitzat se fa més competitiu i les empreses volen recuperar els diners invertits en automatització, de manera que aquests progressos deixen de repercutir en els salaris dels treballadors i els sous s'estanquen.
A pesar de que l'automatització destruïa molts de llocs de treball, les noves tecnologies obrian nous mercats i generaven nous llocs de treball, però les empreses deixaren de compartir els beneficis amb els treballadors, entrant a una escala de competitivitat (reducció de preus) internacional molt forta.
Al següent gràfic podeu veure com la productivitat va seguir creixent, però els sous se varen estancar i han seguit així des de llavors. Veieu el vídeo titulat "Desigualtat per a tots"
Estancament dels sous, no de la productivitat (Robert Reich)
3) Liberalització de l'economia i les finances des dels '80
Amb l'arribada dels '80 els poders econòmics varen agafar la paella pel mànec i començaren a lluitar activament pels seus drets. Ronald Reagan a USA i Margareth Thatcher a UK impulsaren polítiques molt agressives contra les organitzacions dels treballadors, reduccions dràstiques de les despeses i serveis de l'estat (a USA varen augmentar sols les despeses militars), reduccions d'impostos a les empreses i als rics (a USA passaren del 70% al 28% nominals) i liberalització dels mercats financers.
Evolució de l'índex de GINI (desigualtat)
El PIB va augmentar considerablement i va crear molts llocs de treball, però la pobresa no va disminuir, ja que els més pobres se varen veure molt perjudicats.
¡Comença el creixement de la desigualtat!
Reducció dels impostos (Reagan als '80)
4) Deslocalització de la producció des dels anys '80 ?
A poc a poc la majoria de grans empreses (a Espanya les més importants: automòbil, tèxtil, calçat, pell...) desplacen gran part de la producció a dels serveis a altres països amb mà d'obra més barata, normativa laboral més flexible (menys seguretat, jornades més llargues, menys carrega social...) i menys restriccions ambientals (contaminació d'aigües, aire, terres...).
Als anys '90 aquest desplaçament va ser massiu, de gaire bé tots les grans empreses occidentals.
Amb això s'aconsegueix reduir costos i abaratir els productes. Com a consumidors ho rebérem bé, i amb els mateixos sous podíem dur una vida millor.
5) Globalització dels mercats i dels diners
L'objectiu de tot l'anterior és clarament continuar augmentant la productivitat i els beneficis dels inversors. La llibertat de moviments dels capitals i les empreses (globalització) és sols la darrera passa.
La desigualtat creixent (Saez i Piketty, reproducció de Robert Reich)
Està clar que els grans beneficis dels rics (un 1% acumula un 23% del PIB) no poden créixer indefinidament sense fer mal a l'estructura productiva i a la societat. Per això se varen crear les limitacions als anys '30, i per això ara està clar que no s'havien d'haver liberalitzat.
Hi hem de posar remei!
Desigualtat creixent
La desigualtat a occident (i a Espanya) està directament relacionada amb la destrucció de llocs de treball, amb la reducció dels serveis socials i amb la reducció dels salaris.De tots aquests problemes ens volem fitxar ara amb un, l'automatització dels llocs de treball, ja que un estudi de la Universitat d'Oxford del 2013, pronostica la desaparició de un 47% dels llocs de treball a USA en uns pocs decennis per el simple procés de la automatització de les feines. Podeu trobar un comentari extens en castellà al diari digital "El Confidencial".
Si la destrucció de llocs de treball
continua tal com preveu aquest article, la RB serà una necessitat
absoluta per evitar la fam. De fet els subsidis són en gran part una
"concessió" que te per objecte evitar la violència i els riscos de
desestabilització social associats a la fam i la pobresa extrema.Quan a finals del segle XX ('70) va començar l'automatització (amb robots industrials), se parlava de que les noves tecnologies alliberarien a l'home del treball, i ho estem aconseguint, però sembla que sols se'n beneficien les grans empreses.
Resumint, cada un de nosaltres se hauria de plantejar preguntes com:
1) Si continua així, volem RB o subsidis condicionats?
2) Volem fer més rics als rics o automatitzam per viure tots més tranquils?
sense comentaris encara
Publica un comentari a l'entrada